Pujar a dalt

Mediació a Andorra: game over (de moment)

La mediació es troba totalment aturada a Andorra. Aquest article reflexiona sobre alguns motius i proposa algunes pautes per canviar la tendència.

Al final del artículo, breve resumen en castellano.

 

Vagi per endavant que aquest comentari no està fet des del pessimisme, sinó des de la necessitat d’identificar bé la realitat, les coordenades on ens trobem si volem fixar un rumb que ens tregui de la tempesta. I en el cas que ens ocupa, la mediació a Andorra està a la UCI, tant per nombre de mediacions i mediadors com per atenció institucional. Si volem impulsar les eines de resolució alternativa de conflictes cal ser molt sincers amb nosaltres mateixos i, malauradament, aquesta és la realitat amb què les persones mediadores ens trobem avui en dia.

Sense voler ser exhaustius, aquests són alguns dels motius que poden explicar la situació actual:

  1. Manca de cultura de mediació

Potser aquest és el motiu més obvi. La societat andorrana (com en general les llatines) té tendència a defugir el conflicte. Quan no hi ha manera d’ignorar-lo la reacció habitual sol ser posar-lo en mans de terceres persones (advocats i Batlles) i endegar un procediment judicial. Quan vaig iniciar l’esforç de promoure la mediació, fa 8 anys, era del tot conscient que aquest era una element a treballar a llarg termini, per exemple en les escoles. Per això són essencials les polítiques públiques d’impuls de la mediació A l’Escola Andorrana, per exemple, la mediació és un element ben present en el dia i a dia, i accions com aquestes poden ajudar a que les generacions futures entenguin altres formes d’afrontar-se al conflicte.

2. Desaparició en les prioritats del Ministeri de Justícia

L’any 2018, durant el mandat de l’anterior ministre de Justícia, Sr. Xavier Espot, la mediació va fer un salt qualitatiu importantíssim. A l’aprovació de la Llei de Mediació i de la creació de la Comissió de Mediació, es va afegir la celebració d’una nova edició del postgrau en mediació. D’aquest impuls, avui en dia en queda ben poca cosa i bona prova és el fet que s’hagin “oblidat” de la mediació per formar part a la Comissió de millora de la Justícia.

Novament, quedi clar que no són paraules sorgides de l’acritud, sinó d’una necessitat de saber on ens trobem si volem navegar cap al futur. Serà molt difícil que la mediació experimenti un desenvolupament real si no s’hi dediquen recursos per part de les administracions públiques (Govern, però també l’administració de justícia). És evident que un pressupost dedicat a la mediació hi ajudaria, però la situació de la COVID fa comprensible que no sigui possible. Tot i així, cal ser creatius: per exemple, ja seria un avenç considerable tenir una persona a l’administració que pogués estar dedicada en exclusiva a la promoció de la mediació.

quedi clar que no són paraules sorgides de l’acritud, sinó d’una necessitat de saber on ens trobem si volem navegar cap al futur

 

  1. Servei de mediació familiar gratuït

Des dels anys 90, la Batllia compta amb un servei de mediació familiar. Ha estat un dels puntals per introduir la mediació en el sistema judicial i cal agrair el compromís de les professionals que hi han treballat.

Es tracta d’un servei gratuït que accepta casos de separació, amb independència dels recursos econòmics de les parts. Sovint, els professionals de la mediació ens hem trobat que hem dedicat temps a informar de la mediació per, acte seguit, escoltar que les parts anaven al servei de mediació de Batllia “per estalviar-se el cost del mediador i de l’advocat”.

Si bé crec que compleix un servei molt necessari, també penso que és necessària la seva reforma, entre d’altres mesures limitant l’acceptació a persones amb benefici de justícia gratuït i incloent l’actuació d’un advocat que acompanyi a les parts. En primer lloc, perquè dona la imatge que la mediació és un element que serveix només per estalviar costos i complimentar un mer tràmit, frenant així la implantació en altres camps com el laboral o empresarial. En segon lloc perquè molts professionals de la mediació (i penso que també de l’advocacia) tenim el sentiment d’una competència deslleial per part de l’administració pública: no podem competir amb la gratuïtat, sobretot quan es tracta de persones amb recursos econòmics més que suficients.

Molts professionals de la mediació (i de l’advocacia) tenim un sentiment que l’administració ens fa competència deslleial

4. COVID 19, mediació i justícia

La pandèmia de la COVID 19 ha desestructurat molts projectes i canviat l’ordre de prioritats de les polítiques públiques. Tot i així, entenc que implantar plenament la mediació hauria de ser una prioritat estratègica. A banda de la creixent crispació i l’amenaça a la cohesió social, moltes converses amb operadors judicials auguren un tsunami de demandes durant els propers mesos: concursos de creditors, fallides, conflictes laborals, separacions i divorcis…

En aquest context, una eina com la mediació és més necessària que mai si volem parar el cop. Necessitem que el previsible augment de la conflictivitat judicial es canalitzi per vies que permetin resoldre el conflicte de forma ràpida, flexible i amb els menors danys possibles al teixit econòmic, empresarial i familiar. Que tots aquests conflictes s’enquistin a la justícia no és una perspectiva gaire encoratjadora.

La mediació, hauria de ser una prioritat estratègica per gestionar els conflictes post COVID19 de forma ràpida, flexible i amb els menors danys al teixit econòmic i familiar

Sorprèn, però, la manca d’interès de la majoria de representants polítics, tant del Govern com de l’oposició. A tall d’exemple les nul·les mencions a la mediació tant en declaracions públiques com en intervencions en seu parlamentària al comentar el Codi de Procediment Civil.

  1. Llums d’esperança

Tot i que la situació no és encoratjadora, tampoc podem passar per alt alguns elements esperançadors: d’una banda, el treball que està duent a terme la Cambra de Comerç per crear un centre de Resolució Alternativa de Conflictes (ADR) amb un fort component de mediació. D’altra banda, l’existència de professionals en l’administració de justícia altament implicats i motivats per la mediació, que han creat una Associació de Batlles i Fiscals per la Resolució de Conflictes.

Moltes gràcies a totes elles, i a les companyes professionals de la mediació que no perden esperança i continuen batallant perquè la mediació sigui una realitat cada cop més coneguda i emprada.

 

La societat civil (mediadores i entitats) no pot fer més per promoure la mediació. La pilota la té l’administració pública

Com a resum, cal remarcar que a la societat civil (mediadors professionals i entitats) no se’ns pot demanar més esforç. La pilota ara està en les institucions. Tot i que aquest és un article personal, crec que és un sentiment general a moltes persones mediadores: estem disposats a contribuir amb el nostre temps, i la nostra energia, i ajudarem a l’administració pública en el que ens demani, però ens cal veure un compromís clar per implantar la mediació.

 

CASTELLANO

La mediación agoniza en Andorra. No es un comentario hecho desde la acritud o el pesimismo, sino desde la necesidad de saber muy bien en qué coordenadas nos encontramos para poder encontrar un rumbo a seguir.

Algunos motivos que a mi juicio han creado esta situación son:

  1. Falta de cultura de mediación;
  2. Desaparición en las prioridades del ministerio de Justicia;
  3. Servicio de Mediación Familiar gratuito;

Asimismo, se comenta cómo en la gestión de los conflictos derivados de la COVID19, la mediación debería ser una prioridad estratégica para afrontar el previsible aumento de la conflictividad judicial. Y sorprende que mediación está ausente del discurso representantes políticos de gobierno y oposición.

Finalmente, añado algunas luces de esperanza como el Centro de ADR que ha creado la Cámara de Comercio y la Asociación de Batlles y Fiscales por la Resolución de Conflictos.

 

Author avatar
Ramon Tena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *